ESTUDIS DE SEROPREVALENÇA / ESTUDI DE CONEXIEMENTS, PERCEPCIONS, ACTITUTS I PRÀCTIQUES.
ESTUDIS DE SEROPREVALENÇA / ESTUDIS DE CONEIXEMENTS, PERCEPCIONS, ACTITUDS I PRÀCTIQUES, PER A DETECTAR NECESSITATS DE LA POBLACIÓ MIGRADA RESPECTE A LA COVID
L’Equip de Salut Comunitària del Servei Medicina Preventiva de l’Hospital Vall d’Hebron, a partir de les accions comunitàries realitzades a nivell individual i col•lectiu, han detectat diverses situacions que posen de manifest l’existència de vulnerabilitat epidemiològica en la població migrada, principalment pel que fa a la possibilitat compliment de mesures preventives com l’us de mascareta, la distància de seguretat i la higiene de mans, així com les trobades multitudinàries. També s’han detectat problemes en l’accessibilitat al diagnòstic i en els estudis de contactes. Per aquesta raó han realitzat un estudi amb l’objectiu de caracteritzar els motius d’aquestes situaciones i proposar un pla d’acció integral que incorpori als col•lectius afectats com agents actius.
Qüestionari Percepcions-Coneixements-Actituds-Pràctiques
Es va elaborar un qüestionari Percepcions-Coneixements-Actituds-Pràctiques basat en estudis previs, per a detectar possibles diferències i caracteritzar el comportament dels diferents col•lectius
Resultats Enquesta
Entre juny i setembre de 2020 es va realitzar un primer estudi amb 39 persones de diferents col•lectius d’immigrants:
Característiques sociodemogràfiques
• 7 del Magreb (Marroc):
• 12 d’Àfrica SubSahariana (Senegal, Mali)
• 10 del Subcontinent Indi (Pakistan, India):
• 10 d’Amèrica Llatina (Bolivia)
La mitjana d’edat dels enquestats va ser de 36,5 anys. Van ser entrevistats 25 homes i 14 dones.
• Qüestionari de percepcions
Tothom considera la malaltia greu, perillosa (menys els marroquins que tan sols la consideren greu una mica més de la meitat (4/7). La sensació de perill personal la veiem baixa en els bolivians (3/7), i també força baixa a la resta de col•lectius.
Pel que fa a l’estigma, la població Marroquina sembla que té menys por però ho considera més estigmatitzant (tan sols 1/7 no considera que tingui estigma), també els paquistanesos ho consideren estigmatitzant (7/10), mentre que els subsaharians tenen més por i ho consideren menys estigmatitzant. Els bolivians tampoc la consideren estigmatitzant.
• Qüestionari de coneixements
Pel que fa als coneixements, a les vies de transmissió semblen clares les principals, pel que fa als símptomes observem en general una creença de que tot són símptomes de la covid, essent que els que es descarten amb més freqüència són els vòmits (22/39) i la diarrea (17/39). Pel que fa a les mesures de prevenció sembla que es coneixen be.
• Qüestionari d’actituds / pràctiques
En relació a les reunions observem que els bolivians,malgrat tenir clar que no es bo reunir-se, han fet trobades d’entre 10 i 20 persones (3/7). La resta de col.lectius tan sols en algun cas esporàdic.
Pel que fa a l’ús de mascareta en general es fa servir.
Pel que fa a on anar en cas de símptomes s’observa que no es té clar en general. Dels marroquins i bolivians tan sols 4/7 aniran al CAP, dels pakistanesos 7/10 i dels subsaharians 6/9.
Pel que fa les mesures d’aïllament observem dificultats per complir per una qüestió logística per part dels subsaharians i paquistanesos, i per una qüestió potser d’idees per part dels marroquins.
L’ús de mascareta i de l’aïllament domiciliar es condiciona a una qüestió económica. Del perfil de subsaharians entrevistats 6/9 no poden comprar mascareta. Dels bolivians tan sols aseguren
Estudis de seroprevalença
Resultats estudi seroprevalença (enquestes)
Entre octubre 2020 i febrer 2021 se han fet tres estudis de seroprevalença, a població boliviana, a població paquistanesa i a població equatoriana.
El de població boliviana i de població equatoriana s’han fet en el marc de les eleccions nacionals d’aquests països, a la ciutat de Barcelona, integrant les accions de covid-19 amb les accions de malaltia de Chagas, que ja es venien fent amb anterioritat.
El de població paquistanesa, s’ha fet en el consolat de Paquistà, lloc on ja fa dos anys es venen realitzant cribats amb tests ràpids d’hepatitis C i més recentment d’hepatitis B també. Per tant s’han integrat les accions de covid-19 amb les d’hepatitis.
Aprofitar les oportunitats que es generen per a integrar de manera sistemàtica les accions de covid-19 junts amb les que s’estan realitzant amb anterioritat, és un dels objectius del nostre equip, no abandonar cap acció i aprofitar els espais comunitaris ja generats amb anterioritat.
POBLACIÓ BOLIVIANA
18 d’octubre de 2020. Acte: eleccions a Bolívia. Integració amb el cribratge de malaltia de Chagas, que es realitza des de l’any 2014, de manera coordinada amb el consolat de Bolívia
Es van realitzar un total de 299 cribratges de Chagas i COVID-19. L’edat mitjana ha estat de 43 anys (IQR 33-53). Entre les persones examinades, el 65,9% (197/299) han sigut dones; tots els participants (100%) han nascut a Bolívia.
La prova de CD va ser positiva en un 18,4% (55/299) de les persones examinades, de les quals totes eren bolivianes. La determinació d’IgG SARS-CoV-2 va ser positiva en un 22,3% (67/299).
POBLACIÓ PAQUISTANESA
Durant el mes de desembre de 2020. Es va fer el cribratge i l’enquesta de percepcions-coneixements i actituds, els dimarts al consolat de Pakistan. Integració amb el cribratge d’hepatitis C, que es realitza des de l’any 2019, de manera coordinada amb el consolat de Pakistan.
Durant el desembre del 2020, s’han realitzat 100 proves de tests ràpids serològic de COVID-19 al consolat general de Pakistan de Barcelona, i alhora, els nostres agents comunitaris de salut han realitzat una enquesta seroepidemiològica.
Dades sociodemogràfiques
L’edat mitjana de la població total de l’estudi ha estat de 39,65 anys. El 77% han estat homes, i el 23% dones.
Factors de prevalença i risc de COVID-19
La prevalença d’infeccions passades per COVID-19 ha estat del 27% (27/100) en la població estudiada. Del total de la infecció passada, el 25% es va identificar mitjançant la prova del punt d’atenció i el 2% després de la confirmació del fals positiu per IgM.
L’edat mitjana de la infecció va ser de 40,11 anys (SD 13,04 anys). El 33,33% de les infeccions van ser entre 30-39 anys, el 25,93% 40-49 anys, el 18,52% <30 anys i el 81,48% eren homes.
En el nostre estudi, el 26% de la població ha tingut un contacte estret durant aquest any. Des de la infecció passada, el 44,44% ha estat un contacte proper i ha desenvolupat la infecció (un 33,33% de llars i un 11,11% ocupacional).
El 14% de la població total coneixia la seva infecció per COVID-19 (8% de detecció de PCR, 5% d’anticossos i 1% d’antígens). De les 14 persones que tenien COVID-19, el 50% (n = 7) el va passar 45-89 dies abans, el 35,71% (n = 5) <45 dies i el 14,29 (n = 2)> 90 dies.
En comparació amb la identificació d’anticossos COVID-19, el 70,37% (n = 19) no sabia que passaven una infecció per COVID-19, el 25,93% (n = 7) de persones amb anticossos s’havien detectat amb PCR i el 3,70% ( n = 1) amb anticossos. Com a fet interessant, el 4,35% (n = 3) es va identificar amb anticossos i no es va poder identificar amb la nostra prova i l’1,45% (n = 1) es va identificar amb una prova de punt de cura de l’antigen que no vam poder fer ” t identificat.
POBLACIÓ EQUATORIANA
El 7 de febrer de 2021, en el marc de les eleccions d’Equador, i com a integració amb el cribratge de malaltia de Chagas, que es realitza des de l’any 2014 a població boliviana, es va realitzar l’estudi de seroprevalença de Covid-19. Aquesta acció es va fer de manera coordinada amb el consolat d’Equador.
Resultats :
1% prevalença en malaltia de Chagas.
31% (31/100) prevalença en covid-19
És important ressaltar que tan sols el 13% eran conscients d’haver passat la covid-19.
Els resultats de l’estudi serològic, contrasten, també en aquest cas, amb els resultats de les enquestes, les quals denoten una dificultat d’accés al diagnòstic, amb el conseqüent no aïllament i estudi de contactes, coincidint amb aquest cas amb el 13% de diagnosticats a l’atenció primària.
